“Descolonitzar la ment”, de Ngũgĩ wa Thiong’o

kikuiu thiong'o

Aquest és un dels meus programes literaris a la secció Llibres imprescindibles de Ràdio Sant Cugat, dins l’espai Sant Cugat a Fons, conduït pel periodista Albert Prat.

Avui presento Descolonitzar la ment, de l’autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, un llibre especial dins aquesta secció, ja que no es tracta d’una obra literària sinó d’un recull d’assaigs sobre la llengua i el seu paper constructiu en la cultura, la història i la identitat nacionals. Un llibre que defensa la descolonització lingüística i que és una de les obres més conegudes i més citades del gran escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o.

Abans de res cal explicar que l’obra Descolonitzar la ment, de Ngũgĩ wa Thiong’o, l’any passat, el 2019, va guanyar el Premi Internacional Catalunya, entre 74 candidatures presentades provinents de 35 països. Un Premi que li va lliurar el Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra, “per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l’idioma com a cultura i memòria col·lectiva”, segons les seves paraules.

Ngũgĩ wa Thiong’o és un dels autors africans més prolífics i reconeguts arreu del món. L’escriptor va néixer a Kenya el 1938, en plena colonització anglesa. El 1962, any de la independència de Kenya, quan tenia 24 anys, Thiong’o comença la seva carrera literària, que ràpidament va ser molt aclamada.

Si bé va començar a escriure en anglès, l’any 1977, després d’un llarg procés intel·lectual, Ngũgĩ wa Thiong’o decideix escriure només en la seva llengua materna, el kikuiu. I aquest mateix any es representa en kikuiu la seva obra de teatre “Em casaré quan vulgui” a Kamiirithu, amb actors que eren treballadors i camperols del poble. I a causa d’aquesta obra, Thiong’o va ser arrestat i empresonat sense cap càrrec a la presó de màxima seguretat de Kamiti, just el 31 de desembre del mateix 1977.

Com diu la Carme Junyent al seu magnífic pròleg del  llibre, “aquesta obra parlava de les condicions de vida dels camperols de Kenya, de la corrupció i d’altres temes habituals en l’autor, però no era pas més radical que altres treballs seus anteriors. Contenia, això sí, un element revolucionar: la llengua en què s’havia escrit. Ara el missatge arribava a qui havia d’arribar en primer lloc, ara els protagonistes de l’obra s’hi veien reflectits, ara l’autor havia tornat el nom a cada cosa”.

L’any 1962 va tenir lloc una trobada històrica d’escriptors a la Universitat de Makerere, a Kampala, la capital d’Uganda.

El mateix escriptor ens diu: “A mi m’hi van convidar. El títol de la trobada: “Congrés d’escriptors africans d’expressió anglesa”. Així, s’excloïa automàticament aquells que escrivien en llengües africanes, i es van excloure el conjunt d’obres fonamentals en suahili, zulu, ioruba, àrab, amhàric i altres llengües pròpies de l’Àfrica.

Però després d’aquell Congrés d’Escriptors de Makerere no van parat d’aixecar-se veus en contra del manteniment de la colonització en la llengua del colonitzador.

En aquest aspecte, la Carme Junyent, al pròleg, ens dirà: “No són només els africans els que s’han d’alliberar de la colonització mental, sinó tots els que vivim en comunitats subordinades, com és el nostre cas”.

 Si us abelleix, podeu sentir el programa al següent enllaç:

https://www.cugat.cat/diari/sons/149174/_descolonitzar-la-ment_-o-el-paper-de-la-llengua-en-la-construccio-de-la-cultura-i-la-identitat-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.