Acritud

Avança el tren, pausat,

enmig del bosc magnífic,

veig lluentar els raïls

sota un cel de clarícia,

que adés es torna ombrós

en el corrent setembre

de cel de clarianes,

ja de cara al traspàs.

També entre clarobcurs

vaig avançant els anys

cap a l’estació estable

de la tercera edat,

amb un tast agredolç

recobert d’acritud,

en una davallada

recta a la solitud.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.