Avança el tren, pausat,
enmig del bosc magnífic,
veig lluentar els raïls
sota un cel de clarícia,
que adés es torna ombrós
en el corrent setembre
de cel de clarianes,
ja de cara al traspàs.
També entre clarobcurs
vaig avançant els anys
cap a l’estació estable
de la tercera edat,
amb un tast agredolç
recobert d’acritud,
en una davallada
recta a la solitud.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 