Trànsit a tardor

Cel espès,

núvols atapeïts,

pluja fina

vessant-se al món opac,

*

cau a pes

cada una de les línies

infinites

d’aigua que va escolant-se.

*

S’ha apagat

l’estridència del sol,

el silenci

ocupa tot l’espai,

*

fa punxades

el fred més primerenc,

fins la pell

descoberta es fa estranya.

*

Ben insòlit

just el pas d’un sol dia

del ple estiu

a una tardor sobtada,

*

davallem

de cop els esglaons

vers un temps

que ens va cloent i encapsa.

*

Cap al fred

de l’hivern rigorós,

cap al clos

d’un esperit que es tanca.

*

El setembre,

en plena transició,

i quin goig

sentir-lo com fa passa

*

de l’esclat

del temps més ufanós

a l’obaga

de la tardor mullada.

*

Sento endins

tota la serenor

i el nou aire

de la natura en pausa

*

que ens prepara

el pas a una estació

en què es fonen

somieig i enyorança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.