Daily Archives: 20 Setembre 2020

A ganivetades

Tots aquell regals que ens havíem fet,

tot aquell donar-nos fins l’aura mateixa,

tot aquell obrir amb llum les dreceres

cap endins de l’altre, i endins de cada un.

Aquell assentar-nos sobre l’equilibri

dels dos éssers que érem d’allunyats vestigis,

el nostre miratge de veritats senzilles

les definitives, per poder acoblar-nos.

Tot aquell pertanye’ns per haver-nos dat

del tot, al complet, sense cap mesura.

La creació intacta, l’alta exuberància,

la vivència nítida de renéixer diàfans.

Tot se’n va anar en orris a ganivetades,

en la carn del somni, en la nostra ufana.

Vas llançar la bomba i la sang degota

per mils de ferides cruels, entatxonades.

I el dolor no acaba ni la maldat para,

ni el motor s’atura, d’amor engegat.

Robatori

En un pla de temps

del tot aliè al meu,

rectangles d’arestes

al no-res sospeses,

existia algú

observant-me els passos,

ben conscient de mi,

jo closa en l’absència.

*

En un moment àvol,

quan jo divagava,

comprava regals,

tiquets de teatre,

va profanar l’àmbit

on jo habitava

i em va prendre l’or,

monedes corrents

*

que col·leccionava,

i va deixar feixos

desfets de deixalles,

de capses obertes,

com jo esgarrifades.

 Així he sabut

una altra vegada

la fragilitat

de la meva casa,

*

del meu cos frangible,

de la por estancada,

de la solitud,

pura bufetada,

que tot pot ser pres,  

tot arrabassat

sense cap entranya,

que cal defensar-se,

*

no pas viure als llimbs,

sinó amb vigilància.