Robatori

En un pla de temps

del tot aliè al meu,

rectangles d’arestes

al no-res sospeses,

existia algú

observant-me els passos,

ben conscient de mi,

jo closa en l’absència.

*

En un moment àvol,

quan jo divagava,

comprava regals,

tiquets de teatre,

va profanar l’àmbit

on jo habitava

i em va prendre l’or,

monedes corrents

*

que col·leccionava,

i va deixar feixos

desfets de deixalles,

de capses obertes,

com jo esgarrifades.

 Així he sabut

una altra vegada

la fragilitat

de la meva casa,

*

del meu cos frangible,

de la por estancada,

de la solitud,

pura bufetada,

que tot pot ser pres,  

tot arrabassat

sense cap entranya,

que cal defensar-se,

*

no pas viure als llimbs,

sinó amb vigilància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.