Estranyament

Estranyament,

segueixo en aquest món,

sense sentit,

sense que ningú em vulgui,

en un estrat

tan inert com inútil,

abandonat,

ignot del que és amor.

Estranyament,

tinc parada la mà,

d’on s’ha escolat

el secret de la vida,

la van fregant

les estacions de l’any.

D’avenir incert,

la sang va bombejant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.