Pandèmia

Un temps de conteniment amb un bleix que em desorienta,
amb un cert neguit que arriba, amb la pell que ha de mudar,
amb la incertesa instaurada. Els meus plans esbarriats,
l’hàlit vital que expandia en viatges, nous països,
ara ha quedat estroncat. Visc la vida dia a dia,
rescato retalls d’estiu d’aquest setembre ja entrat.
Soc en sorres movedisses, i aquí m’he de preservar
de somogudes de terra, l’equilibri ben travat,
amb la ceguesa que porta aquest horitzó tancat.