Pandèmia

Un temps de conteniment amb un bleix que em desorienta,

amb un cert neguit que arriba, amb la pell que ha de mudar,

pura incertesa instaurada. Els meus plans esbarriats,

l’hàlit vital que expandia en viatges, nous països,

ara ha quedat estroncat. Visc la vida dia a dia,

rescato retalls d’estiu d’aquest setembre ja entrat.

Soc en sorres movedisses, i aquí m’he de preservar

de somogudes de terra, l’equilibri ben travat

dins la ceguesa que porta aquest horitzó tancat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.