Monthly Archives: Octubre 2020

Insomni

Nits d’insomni

i de son angoixós

rodolant

pel gran llit que em trasbalsa,

el llençol,

rebregat i suós,

destravat

del matalàs que raspa.

Feridor

buit foradant-ho tot,

l’aridesa

de no viure alegries,

en el clos

del somni anguniós

em sacsejo

i em desperto rendida.

Si no dormo

tot és esgotament,

l’alta nit

s’abat com un martiri,

just em llevo

per airejar l’ofec,

al mirall

hi trobo el meu deliri.

Crit

Treno els prims fils que em fermen a la vida,

els moviments de mi a l’exterior,

allò que em fa renovar cada dia,

aquest incloure’m al succeir del món.

*

I en mi recullo i servo la tendresa,

la protegeixo dels dolors infligits,

miro colors, la tardor, la bellesa,

i viu en mi l’acceptació i el crit.

Fi

Tinc l’exasperació

de l’últim individu

d’una espècie extingida

*

que espera agenollar-se

per no tornar-se a alçar,

fer matèria amb la terra

*

i retornar al tot,

d’allà on provenia,

encarnant l’extermini.