Olor d’aurora

Vull ser la noia que va abraçada a la teva joventut i viu la indulgència del temps, el seu encís pres en tu, en el teu cos ferm de músculs tornejats, en els teus ossos forts pilars d’un món. El sol et fa llampar el cabell i crea un bosc amb el pèl moixí que et neix. I l’aire segueix fent l’olor de la nostra trobada a l’aurora. Cap cosa del passat no ens fa de guia enlloc, cap cosa del present no ens té presoners en res. Només la rosada del futur ens bressola cadenciosa amb el seu temps ensonyat. Només el futur ens mira amb ulls vius, picant-nos l’ullet, incitant i atractiu. Potser encara no sap que tu i jo ens acabarem perdent, que entrarem per una porta falsa a un embrollat laberint, i que quan en sortirem estarem desproveïts dels àngels perfilats que feien esplendorosa la nostra figura. Això és el que després sabrà el futur, una mica burleta, seductor com només ho pot ser ell, mentre treballa entre els vius.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.