Dia a la fi

Dins el tren, tot nit,

el dia es replega,

cansat somieja,

arriba a la fi.

Tempera l’angoixa,

el motor fuent

atura el seu ritme,

el temps lliga amb cingla,

i demà és tan lluny!

Ha de transitar

sencera la nit,

gravitant, profunda,

del tot exposada

a ser esquinçada

per l’ull del matí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.