Pandèmia activa

Torna la nit

tan mancada de dia,

no hi ha fruir,

sols hi ha contenció

en aquest lapsus

de pandèmia activa,

cansat respir,

els ulls sense lluor,

l’entorn decep,

la vida es replega,

tanquen botigues,

a les deu confinats,

què ens ha passat?,

diem davant l’abisme,

allà on s’estimba

consum, món cultural,

on cada somni

hi erra de letargia,

on hi ha colgada

la nostra llibertat,

som esperant

fer aletejar les ales,

emprendre el vol,

eixamplar l’horitzó,

com de difícil

és reduir les passes

just dins el límit

del nostre espai tan clos.

***************************************************************

Torna la nit tan mancada de dia,

no hi ha fruir, sols hi ha contenció

en aquest lapsus de pandèmia activa,

cansat respir, els ulls sense lluor,

*

l’entorn decep, la vida es replega,

tanquen botigues, a les deu confinats,

què ens ha passat?, diem davant l’abisme,

allà on s’estimba consum, món cultural,

*

on cada somni hi erra de letargia,

on hi és colgada la nostra llibertat.

som esperant fer aletejar les ales,

*

emprendre el vol, eixamplar l’horitzó,

com de difícil és reduir les passes

just dins el límit del nostre espai tan clos.

Lluu el sol

Lluu el sol sobre el fred

de l’estrenat gener,

plàcida vaig al tren,

passant turons i valls.

En aquests dies sols

torna la meva vida,

els dolors, trencadisses,

tot l’esquarterament.

Sense fer-hi les paus,

llisco cap a savieses

molt més grans, més intenses,

que són el meu regnat.

Quaranta anys endarrere

va ocórrer tot allò,

ha passat no fa gaire

un horror sense nom,

i sense saber com

m’he refet del carnatge,

la llibertat em basta,

baten els horitzons.

He arribat a ser nítida,

dúctil, ferma, lleugera,

em tinc a mi mateixa,

cavalco en il·lusions,

i visc sobre el saber

que he sigut qui volia,

tot i la trinxadissa,

els grans dolors d’amors.

***************************************************************************

Lluu el sol sobre el fred de l’estrenat gener,

plàcida vaig al tren, passant turons i valls.

En aquests dies sols torna la meva vida,

els dolors, trencadisses, tot l’esquarterament.

*

Sense fer-hi les paus, llisco cap a savieses

molt més grans, més intenses, que són el meu regnat.

Quaranta anys endarrere va ocórrer tot allò,

ha passat no fa gaire un horror sense nom.

*

I sense saber com m’he refet del carnatge,

la llibertat em basta, baten els horitzons.

He arribat a ser nítida, dúctil, ferma, lleugera,

*

em tinc a mi mateixa, cavalco il·lusions,

i visc sobre el saber que he sigut qui volia,

tot i la trinxadissa, els grans dolors d’amors.