Ensopiment

Aquest ensopiment

tant d’ànima com cos

esgota el pensament,

per això avui m’escapo

al ritme del lliscar

del tren que avança fi,

transport essencial

per anar a un altre confí.

Un mite, la ciutat,

aquest temps encongit,

barrat, del tot forçat,

mig privat del respir.

Llarg temps sense vibrar,

arrossegats, ujats,

la Rambla fins al mar

per si sola ja encanta.

S’hi albira el somiar,

un bocí de futur,

un xic bri de glamur,

el tremp del vent que avança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.