Pandèmia a la perifèria

Corre el tren entre la plana,

enmig dels suaus turons,

el sol de gener perleja

les fulles del bosc frondós.

*

Girem revolts, anem rectes,

ens aturem a estacions,

entorn hi ha el moviment tènue

de la vida entre cotó

*

on ens remet la pandèmia,

tot silenci i reclusió.

*

Un gros gruix de filagarsa

a mig cos atapeïda,

polsa lent el bategar,

esdevé vicari el viure.

*

El tren travessa paisatges,

veïnats, pobles, ravals,

ens duu fins a Barcelona,

luxe ver però desgastat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.