Corre l’aire del temps
del tot atapeït de vida quotidiana,
deambular per casa i esgotament de ment.
*
L’aclofament s’instal·la,
en el mínim d’espai el pensament retrau
el seu tir infinit, l’emoció s’estanca.
*
S’estimba l’esperança
en vida continguda, la transcendència és muda,
i ni una magnitud en el present traspunta.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 