Encara tinc coses per explicar-te,
però a aquell nostre temps sofrent
ja no cal tornar-hi.
Massa dolor viscut i infligit,
massa turment i pèrdua.
Et vas quedar per sempre al meu llit,
i vas a dormir amb mi, i t’hi lleves,
i la teva escalfor incombustible,
desada en mi mateixa,
és l’únic que retrobo
en el present desfet.
I no és perquè aleshores
corria la joventut,
la joventut corre i corre
amb l’aire del teu present,
i em mira enfront el mirall
amb una llàgrima als ulls,
perquè és només la teva ànima
la que em dona consistència.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 