Daily Archives: 4 febrer 2021

Arrels

I m’arrelo en la llum, en el dia que avança,

en l’espai que m’acull, en el temps que em traspassa,

en els amors que foren i els que són vius encara,

una força punyent que és la joia de l’ara.

*

Al misteri de ser viva i forta entre els altres,

en aquest creure en mi i en la força d’alçar-me,

i amb l’esguard prest trobar la drecera que em salva

atreta per la brúixola que no deixa enfonsar-me.

*

Així eixamplo els meus dons bells i incommensurables

com a dona que soc, completa, insubornable,

que s’aixeca a volar a cada passa i acte.

*

I arrelo en nació en terra catalana,

en una llengua tendra, immensa, inabastable,

en la lluita que duu la llibertat guanyada.

Amor

Crèiem que l’amor
mai s’aturaria,
els pactes de sang
en les nits salvatges,
aquell foc creixent
marcant-nos amb brasa,
la tendresa ardent,
serena com l’aigua.
Era l’equilibri
absolut dels astres,
el més pur prodigi,
terra originada,
era el pic més alt
de tota abundància,
junyits a un origen
que allà es segellava.
Iniciats al ritu
que se’ns revelava
creàvem l’amor,
tumultuosos, àvids,
sense sospitar
que endins hi habitava
l’impuls destructiu
que a la fi ens va abatre.

*************************************************************

Crèiem que l’amor mai s’aturaria,
els pactes de sang en les nits salvatges,
aquell foc creixent marcant-nos amb brasa,
la tendresa ardent, serena com l’aigua.


Era l’equilibri absolut dels astres,
el més pur prodigi, terra originada,
era el pic més alt de tota abundància,
junyits a un origen que allà es segellava.


Iniciats al ritu que se’ns revelava
creàvem l’amor, tumultuosos, àvids,

com llum expandint-se, mar originant-se.

Crèiem que l’amor mai s’aturaria,
sense sospitar que endins hi habitava
l’impuls destructiu que a la fi ens va abatr

Dies passius

Al centre del raig de sol,

del so d’aigua cristal·lina,

un altre dia passiu

sense ni horitzons ni fites.

*

L’estació ens és barrada,

cafès, restaurants, tancats,

les trobades prohibides,

l’ésser és fit al mirall.

*

Guaita què és la seva vida,

què el sustenta, què el refà,

on anar a cercar la carícia,

com resistir, com penar.

*

Reclòs dins de si mateix

espera poder expandir-se,

anhela aquella alegria

natural, sense comptar.