Escalfa el sol encara de l’hivern,
arrecerat, més que a la primavera,
duu il·lusió de viure en un cel
de passió, de la salut més plena,
*
de salabror de l’aigua de la mar,
brau oceà que com amant s’anhela,
i cada passa sota el sol gloriós
fa respirar el paradís que emplena
*
l’extensa joia de viure i ser formós,
de fer girar en el seu gir la terra,
èxtasi encès que dota de sentit
*
l’oferiment de l’amorós planeta,
i que en la nit colpidora de lluna
eleva als astres la nostra transcendència.