Monthly Archives: Març 2021

Vent antic

Torno a les pèrdues, aquest estat volàtil

on corre el vent antic que acaricia,

sense futur, solament compadint-se,

i resta estàtic el llampurneig del sol.

Miro l’espai, enllà l’alt cel que regna,

guaito la terra magna fins als confins

i sé que he de temptar noves conquestes

on fer solatge el meu ésser fornit.

Primavera

S’alça la primavera,

les terrasses obertes,

la gent deixant-se caure

feliç a la indolència.

El sol bat de valent,

l’abric pesa i molesta,

als ulls i al cos fimbrant

l’esperança hi fa festa.

Amorfia

Amorfia de dia,

jo no engego motos,

passa així aquesta vida,

mig en depressió.

Gruix de temps estant sola

sense encetar la veu,

el curs dels pensaments

se’m sega igualment.

Estic com estancada,

i a més avui tinc son,

ningú em crida a cap banda,

ho haurà fàcil la mort.

Somnis

Crec que són els somnis

que de nit m’enfonsen,

i quan em desperto

tot és angoixor.

Soscaven la vida,

violen, penetren,

fan garbuix informe,

m’esqueixen d’horror.

Tarda

S’aposenta la tarda

amb rosa primavera,

acull el sol i l’aire,

la vegetació,

i el tren que ara traspassa

el bosc ple d’hora lenta,

i a mi, que vaig completa,

asseguda al vagó.

Aviat venen cases,

els carrers, edificis,

les torres modernistes,

clarianes de flors.

Va fent via a ciutat

i la tarda es fa miques,

una ventafocs trista

vestida de parracs.

Viatges

Penso en viatges, aquells transoceànics,

tota la vida que en mi vaig generar,

com em movia amb diners de turista

i em captenia com viatgera amant.

Quanta riquesa, com per tornar-me boja,

quanta bellesa vaig arribar a copsar,

en mi avui resten tots els tresors que em formen,

pregons misteris sentits, mai desvelats.

Delícia

Ferma he d’exaltar

la vida que em vibra.

Sense cap amor,

ningú que m’estima,

tinc com una mort

endins inserida

que en moments assalta

i vol fer-se lloc.

He de retornar

a tota delícia

que en mi granment servo

i aixeco en onada

i amb tenacitat

decanto balança

cap a la bellesa

que enardeix el món.

Tempesta

No ha plorat més

el cel en aquest dia,

aletargat

per una boira densa,

igualment jo

en el gris de ma vida

no esclato en plor,

tot i que en tinc tempesta.

Jardí

Soc en un jardí

d’ombriva enyorança,

ple de fulles seques,

fonts abandonades,

però el sol persevera

entre escletxes d’arbres,

les heures s’enfilen

per troncs i capçades,

i en el cel serè

d’espurnes daurades

l’ardent primavera

àgilment hi dansa.

Pluja

Dolçament cau la lleu i tendra pluja,

arrodoneix tots els cantells i angles,

els colors són vius i lluents contrastos,

el blanc punyent de tots els murs ressalta,

demanant roses de floral alegria,

capolls desclosos, les olors d’ambrosia,

el món es mostra silenciós i calm,

però una energia que endins vibra callada

recapta força per l’hora de l’esclat.