Nits vermelles

Et nuaré a la tempesta i al llampec

i vindré amb tu a pouar les estrelles del fossar.

Nits vermelles d’alats cors bategants,

nits extenses damunt el salvatge mar.

*

Perquè la teva abraçada en arribar

no perdi la fragància ni el besllum,

perquè la volta celeste de la teva mà

torni a fer-me d’aixopluc nocturn.

*

Naixia el lleopard enmig del cel romput

del teixit ben badat i tendre de la carn,

i obria pas en mi el teu sexe cabal

i del teu crepitar sorgia dins meu la lluna.

*

En les nits sexuals vibrants sobre el teu llit

s’alçava la marea i tronava l’oceà,

i el meu foc s’empeltava del teu cos en mi ungit

i el cel descarregava la fúria i el mannà.

*

Pel camí de la nit petjades de nacre i flors

venien a reposar al costat del meu foc roig.