No sabia que tu eres el príncep blau;
tants camins vam fer junts, agafats de la mà
penjats de l’altra espatlla sota el sol poderós.
*
No sabia que amb tu tenia al meu davant
la més gran descoberta, l’aire d’aquell amor
de cos fort i grandiós, de temps polit i alat.
*
No sabia que amb tu removia el licor
i en preníem el pòsit, aquell més condensat,
i ens movia els cabells un vent mai no fressat.
*
No sabia que amb tu caminava el camí
únic, mai més trobat, que anava cap a mi,
amb el cos motllurat al teu cos i al teu art.
*
No sabia que amb tu era a la foneria
que aliava el meu metall amb tu, ja de per vida,
un foc inusitat que crema en mi i respira.