Missions

I ve la vida, tot missions,

com un ocell que ha de fer el niu,

criar niuades, creuar oceans

fins que ha gastat el raig de llum

que un temps concís just el traspassa.

La seva vida té ple sentit,

ha travessat tot l’ample món,

ha conegut els seus dictàmens,

el seu sentit és inserit

ja dins de l’ou i en formar-se.

Així ha de ser també per mi

i per tothom la seva vida,

l’ésser humà, complex com és,

quants cops no hi ha que s’esbarria.

La clau sempre és la llibertat,

amb llibertat el seny es tria.

Expectativa

Encara a la intempèrie,

el cor incandescent,

he plantat en el temps

una ben àgil llança.

*

Primer ha remogut

el seu cabalós magma,

i ara, fent remolí,

tot procel·lós avança.

*

Cap a la llibertat,

cap a un cel estelat,

cap a una primavera

més curulla i extensa.

*

Així l’expectativa

clavada en aquest temps

dúctil, tot pertanyent

a la vida, que passa.

Arriba l’estiu

Arriba l’estiu,

la calor es condensa,

les fulles dels arbres

es tornen verd festa.

*

A l’aire es respira

l’estació alegre,

la pell es cobreix

d’or del sol estrella.

*

Al bosc creixen llucs,

flors i noves herbes,

volen cap al rusc

abelles novelles.

*

Papallones liben

pol·len de les flors,

marietes tresquen,

lluents de colors.

*

Els ocells feinegen

fent nius a capçades,

els ocellets neixen

a l’hora més càlida.

*

Gentils joguinegen

al mar les onades,

fan besos suaus

a la rossa platja.

*

Tothom a ciutat

va a parcs i terrasses,

es prepara el temps

per a les vacances.

*

Tot el cel s’afina

de blau amorós,

també el nostre esguard

es torna més dolç.