Corrosió

Quin silenci i buidor en la tarda d’estiu,

com s’ha aturat el temps sota la xafogor,

fumeja solitud, desempar, vast dolor.

*

Desert inanimat, batec esquarterat

en el total abisme, inert i desolat,

assolant, corroint, colgant la pelleringa.

Festes de mar

Calor i calor

i delícia de mar,

brisa que venta

a dolls reconfortants,

frescor que empara

i esbiaixa tots raigs,

aigua que acull

a dintre del seu magma,

prodigiós regne

que ens fa lloc al seu ésser,

captivador,

fent-nos a onades festes.

Fruits

Fruits de mar, olors divines

al restaurant prop la platja,

l’esperit, el cos són lliures,

la gent, que tot feliç passa,

*

i va a fer un bany a la mar

o passeja enamorant-se

del moment, sol, ombra, vent

i l’oceà, déu fluent

*

que sedueix i emmiralla

i encomana jove tremp

i acarona amb sedosa aigua,

*

joliu obre el seu mantell

i som fruits també dins d’ell

de la terra que l’esguarda.

Renéixer

Vaig viure amb tu, amor meu,

en tot l’abast, el meu ésser.

Sí, ja podia morir

havent tocat del tot fons

del més infinit renéixer.

Ornament

Tot és ple profusament

de les formes més precioses,

d’arquitectura, natura,

entre el cel pur, sol d’estiu,

*

i un aire net i feliç

que disposa en equilibri

el meu ésser, pensament,

l’estimació amatent,

*

tots els desitjos possibles

entre aquesta ingent bellesa

que orna fondament i intensa

la meva estada a la vida.

Festeig del sol

Quantes flors

no arriben a esclatar

aquest temps

de vibrant eclosió,

allibera

el sol el potencial

que duu a dins

més lliure i més formós.

*

Precipita

la saba la riquesa

als poncells

que rompen a brotar,

i és un èxtasi

de pura passió encesa,

com si el món

se’ls hagués d’escapar.

*

Duen dins

la més plena consciència

de la mort,

que campa, i occirà

tard o d’hora

la il·lusió i la festa

que és la vida

en tot el seu brillar.

*

Remoregen

felices entre l’aire

les flors noves

nascudes al llindar

d’aquest temps

d’estiu somiós, jove,

del seu tendre

festeig a terra i mar.

Desastre

Escolto el temps passar

bressolat per la brisa,

es concentren dolors

en tot el buit, tan llarg,

*

un túnel desastrós

on sagnen les ferides,

allà on la malvestat

és teixida amb la vida,

*

la meva, de malsons,

correntia de dies,

a cops mig reeixida

per voluntat i esforç.

Soterrament

En el camí

traspasso el bosc,

el temps l’inunda

curull de sol,

el cel n’extreu

la formosor,

luxós, dreçat

al blau grandiós.

*

Ja entra el tren

a l’estació,

tancada, fosca,

el raïl xiscla,

el túnel negre

de faisó llòbrega

ens engoleix

l’últim quart d’hora.

Besllum

S’obre la llum del capvespre,

la claror de fina seda

transparent i lluentada

poleix contra el cel els arbres

mitològics al besllum.

Mar onírica

Jugues a alçar turons, mar,

amb fràgils cims per on llisca

la més fulgent lluentor

de la teva essència onírica.

*

Procel·losa estens el mant

de l’aigua pura teixida

amb la seda fulgurant

del fast amb què el sol t’abilla.

*

La platja joiosa et mira,

constant la vas acotxant

i la vas acaronant

fins que ja és adormida.

*

La teva tebior somia

quan ja es pon el sol cremant

i la lluna, palpitant,

vessa tendresa i celístia.

*

La lluna, que és captivada

per la teva essència lliure,

per la formosor embruixant,

pel teu perfum d’ambrosia.

*

El vent és galant amant

i entre els seus braços tu gires,

i danseu passió amb un ball,

i l’univers s’extasia.