Monthly Archives: Juliol 2021

Autòmats

Rebull la solitud

dins d’aquesta xardor,

el terra, els passos secs,

l’ànima, meteorit

encès al centre en flama.

És dolor incandescent

de tot el mal que campa,

que no té retrocés,

que ha ensorrat l’esperança.

La vida són pegats

simplement impulsats,

igual que aquells autòmats

de mecànic gest, màscara,

succedani humà,

d’expressió trastocada.

Magnòlies

Les flors de les magnòlies van caient i m’envolten,

venen per alegrar el meu isolament,

per donar color i llum, olor al meu viure pàl·lid,

de llavis prims, estàtics, d’esguard fit en el temps.

Com un obituari, en un recordatori

del meu enterrament, fotografia fixa

la meva fesomia ombrívola, afligida,

de mirada perduda, amb el dolor assetjant

*

quan allò estimat per sempre se n’ha anat,

trencat i transformat en existència absurda.

En la base de temps, tan llarg que fins fa morca,

l’aire va desfullant els pètals de les flors,

i sols resta el retrat deslluït, envellit,

i a dins de l’orba tomba un cadàver corcat.

Nit bressolada

Venia la nit sola

bressolada pel vent,

obert el seu respir

cap a la lluna plena

que vessava la llum

més daurada i superba,

fruint entre el vaivé

de carícies de seda,

en l’estiu fascinant

de bellesa sospesa,

tot un seguit d’instants

de fonda vida intensa.

Corrosió

Quin silenci i buidor en la tarda d’estiu,

com s’ha aturat el temps sota la xafogor,

fumeja solitud, desempar, vast dolor.

*

Desert inanimat, batec esquarterat

en el total abisme, inert i desolat,

assolant, corroint, colgant la pelleringa.

Festes de mar

Calor i calor

i delícia de mar,

brisa que venta

a dolls reconfortants,

frescor que empara

i esbiaixa tots raigs,

aigua que acull

a dintre del seu magma,

prodigiós regne

que ens fa lloc al seu ésser,

captivador,

fent-nos a onades festes.

Fruits

Fruits de mar, olors divines

al restaurant prop la platja,

l’esperit, el cos són lliures,

la gent, que tot feliç passa,

*

i va a fer un bany a la mar

o passeja enamorant-se

del moment, sol, ombra, vent

i l’oceà, déu fluent

*

que sedueix i emmiralla

i encomana jove tremp

i acarona amb sedosa aigua,

*

joliu obre el seu mantell

i som fruits també dins d’ell

de la terra que l’esguarda.

Renéixer

Vaig viure amb tu, amor meu,

en tot l’abast, el meu ésser.

Sí, ja podia morir

havent tocat del tot fons

del més infinit renéixer.

Ornament

Tot és ple profusament

de les formes més precioses,

d’arquitectura, natura,

entre el cel pur, sol d’estiu,

*

i un aire net i feliç

que disposa en equilibri

el meu ésser, pensament,

l’estimació amatent,

*

tots els desitjos possibles

entre aquesta ingent bellesa

que orna fondament i intensa

la meva estada a la vida.

Festeig del sol

Quantes flors

no arriben a esclatar

aquest temps

de vibrant eclosió,

allibera

el sol el potencial

que duu a dins

més lliure i més formós.

*

Precipita

la saba la riquesa

als poncells

que rompen a brotar,

i és un èxtasi

de pura passió encesa,

com si el món

se’ls hagués d’escapar.

*

Duen dins

la més plena consciència

de la mort,

que campa, i occirà

tard o d’hora

la il·lusió i la festa

que és la vida

en tot el seu brillar.

*

Remoregen

felices entre l’aire

les flors noves

nascudes al llindar

d’aquest temps

d’estiu somiós, jove,

del seu tendre

festeig a terra i mar.

Desastre

Escolto el temps passar

bressolat per la brisa,

es concentren dolors

en tot el buit, tan llarg,

*

un túnel desastrós

on sagnen les ferides,

allà on la malvestat

és teixida amb la vida,

*

la meva, de malsons,

correntia de dies,

a cops mig reeixida

per voluntat i esforç.