Daily Archives: 3 Juliol 2021

Experta

S’enfonsa el dia

dins quotidianitat,

trenco el meu ritme,

sols tinc somni de mar.

*

Som ja a l’estiu,

el sol embruneix, daura,

tot magnitud,

la mar inacabable.

*

Capgiro en mi

jornades casolanes,

feina a preu fet,

correntia sens faules.

*

Creo el meu temps

granat ja a aquesta terra,

tant hi he viscut

que en soc artista experta.

Estat de guerra

Dic que just moriria

del dolor que em corseca,

i molt més quan l’esmento,

quan puja a superfície.

Però me’n vaig a la platja,

faig les coses pensades,

escric ben concentrada,

tinc plans de fer viatges.

*

Un altre estat de guerra

que em toca batallar,

amb el més estimat,

el que creia carn meva.

Qualsevol pot amb mi?

Tota persona gosa?

Ja veus, torno a aixecar-me,

tota jo travessada

*

per la greu cicatriu

tendra, envitricollada,

que per no res se m’obre

i m’obliga a fer llit.

I torno a suturar-la

com des de la inconsciència,

*

i així passen els anys

i jo em vaig tornant vella,

però igualment redreço

tant el cos com la sang.

Tot és irremeiable,

soc ferida i sagnant.

Noies al tren

Avui

hom i don parla al tren,

hi ha noies

amb torts emocionals,

no en treuen

cap ni peus ni entrellat,

qui sap

el perquè l’altre talla.

*

Com sempre

ningú és gaire colpit,

sols jo

em quedo escalabrada,

tinc doncs

un feriment molt dins,

endèmia

total i irremeiable.

El meu regne

El meu regne,

la sensorialitat,

el meu món,

tot fet de sensacions,

el meu viure,

basat en emocions,

la raó

raent en veritats.

*

I no faig

cap especulació,

visc aquí

fruint els dons que dona

l’univers

immens, que evoluciona

cada instant,

i per això sempre nou.

*

Si m’estanco

és cosa del meu ésser,

que ara és lliure,

en l’onada suprema,

no tinc reptes

que siguin alienants,

i cinc duros

servo de capital.

*

Sí, deixeu-me,

he donat molt i molt,

i la terra

ha rebut l’energia

que he vessat

tot volent-la més rica,

fins i tot

un fill-llavor he deixat.

I com t’estimava, mare

I com estimava, mare,

la teva lluita amb la vida,

la teva gran innocència

de ser estimada i bonica,

més preciosa del que et creies,

rompuda com flor que es trinxa.

*

I com estimava, mare,

la teva força de viure,

la que m’ho oferia tot,

a la que jo pertanyia,

descabdellant els estius,

a qui un monstre arremetia.

*

I com estimava, mare,

l’ésser que de veritat eres,

dona carnal per parir-me,

la teva veu fonda i tendra,

la teva mà que em nodria,

masegada i atuïda.

*

I com estimava, mare,

el valor per redreçar-te

de l’horror que et constrenyia,

un homenot, el meu pare,

repulsiu, revoltant mascle

que no mereixia viure.