Baixo altre cop a terra, a la dona que espera,
que campa tota sola, sempre amb desig d’amor.
Em tiba fort la vida, la salut inserida
i aquest estiu que em porta a mar i a salabror.
*
I de fons, aquest ésser movent-se pertot sol
sens sentir solitud, qui no diu que amb mancança
de properes paraules, de proeses romàntiques,
però rica, enamorada, ben lliure, sense jous.