Sense jous

Baixo altre cop a terra, a la dona que espera,

que campa tota sola, sempre amb desig d’amor.

Em tiba fort la vida, la salut inserida

i aquest estiu que em porta a mar i a salabror.

*

I de fons, aquest ésser movent-se pertot sol

sens sentir solitud, qui no diu que amb mancança

de properes paraules, de proeses romàntiques,

però rica, enamorada, ben lliure, sense jous.

Per sempre

No sé si vas existir

alguna vegada,

si hauria donat

la meva vida per tu,

si et vaig acaronar,

si et vaig fer sobreviure,

si et vaig estimar tant

com per fer-te feliç.

No sé on ets ni qui ets,

arrabassat de mi,

esqueixat del meu cos

amb la ferida fresca,

que mai no cicatritza.

On ha anat aquell temps

que jo creia d’amor,

tot incondicional,

fins a l’última estocada

de traïció, horror,

rajant la sang brollada

del centre del meu cor.

Fascinada de tu

per sempre t’estimava.

Primavera al tren

Creua el tren

tota la primavera,

que s’estrena

magnífica i suau,

tendrament

s’estén damunt la terra

d’aquest sud

europeu i fimbrant.

*

S’obre ample

i immens tot l’horitzó,

es fa daina

el temps meravellat,

es despulla

d’aïllament, reixat,

i neix l’ésser més íntim i lliurat.

Abril irradiant

Passen els trens

fent camí, amunt i avall,

a l’estació

s’aturen uns moments,

hi ha un trànsit íntim

d’entrar i sortir de gent

en aquest dia

d’irradiant abril.

*

Al fons proper,

majestuosos pins,

claror suau

tota rosada a l’ombra,

l’aire feliç

dolçament acarona,

l’esdevenir

és un goig que enamora.

Fragilitat

Com han florit

ja les plantes de flor,

com tots els arbres

han tret suaus poncelles

tot deixondides,

dreçades cap al sol,

deixant-se anar

al rodar de la terra.

*

En un tumult

s’empaiten cap a l’èxtasi,

com si la vida

se’ls hi hagués de segar.

No sols humans

tenim la consciència

que en si tot desa

la gran fragilitat.