Quantes flors
no arriben a esclatar
aquest temps
de vibrant eclosió,
allibera
el sol el potencial
que duu a dins
més lliure i més formós.
*
Precipita
la saba la riquesa
als poncells
que rompen a brotar,
i és un èxtasi
de pura passió encesa,
com si el món
se’ls hagués d’escapar.
*
Duen dins
la més plena consciència
de la mort,
que campa, i occirà
tard o d’hora
la il·lusió i la festa
que és la vida
en tot el seu brillar.
*
Remoregen
felices entre l’aire
les flors noves
nascudes al llindar
d’aquest temps
d’estiu somiós, jove,
del seu tendre
festeig a terra i mar.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 