Magnòlies

Les flors de les magnòlies van caient i m’envolten,

venen per alegrar el meu isolament,

per donar color i llum, olor al meu viure pàl·lid,

de llavis prims, estàtics, d’esguard fit en el temps.

Com un obituari, en un recordatori

del meu enterrament, fotografia fixa

la meva fesomia ombrívola, afligida,

de mirada perduda, amb el dolor assetjant

*

quan allò estimat per sempre se n’ha anat,

trencat i transformat en existència absurda.

En la base de temps, tan llarg que fins fa morca,

l’aire va desfullant els pètals de les flors,

i sols resta el retrat deslluït, envellit,

i a dins de l’orba tomba un cadàver corcat.

One response to “Magnòlies

  1. Enhorabona per tot el bell i bo que has penetrat. Visca la poesia !
    Salutacions d’en Salvador Estany i Bassa (Granollers del Vallès)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.