Nit bressolada

Venia la nit sola

bressolada pel vent,

*

obert el seu respir

cap a la lluna plena

*

que vessava la llum

més daurada i superba,

*

fruint entre el vaivé

de carícies de seda,

*

en l’estiu fascinant

de bellesa sospesa,

*

tot un seguit d’instants

de fonda vida intensa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.