Deseiximent

Neutralitzo l’horror que m’ha passat,

però té un pes que m’esclafa sencera,

al meu rostre, als ulls hi duc gravat

el no-res, deseiximent que em ferma

dins el clot de la mort, levitat

on sojorno amb la vida baldera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Escriu aquí el comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

Correu electrònic (necessari) (Address never made public)

Nom (necessari)

Lloc web

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: