Dia anorreat

Plora aquest meu dia anorreat

d’un estiu radiant de bellesa,

cou endins nostàlgia i dolor,

solitud, amargor en escomesa.

*

Tinc davant perspectives obertes,

ara el mar, més endavant Venècia,

però el mal que duc incorporat

a la còrpora no em deixa mai de petja.

*

I m’esclafen els vells malsons de nit,

la buidor de totes les grans pèrdues,

i plorosa entre el sol solemnial

titubejo entre florir o perdre’m.

*

La mirada elevo cap al blau

i endins entren olors de sol i espígol,

i l’indret on tinc la cavitat

s’asserena, vol prendre embranzida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.