Dia anorreat

Plora aquest meu dia anorreat

d’un estiu radiant de bellesa,

cou endins nostàlgia i dolor,

solitud, amargor en escomesa.

*

Tinc davant perspectives obertes,

ara el mar, més endavant Venècia,

però el mal que duc incorporat

a la còrpora no em deixa mai de petja.

*

I m’esclafen els vells malsons de nit,

la buidor de totes les grans pèrdues,

i plorosa entre el sol solemnial

titubejo entre florir o perdre’m.

*

La mirada elevo cap al blau

i endins entren olors de sol i espígol,

i l’indret on tinc la cavitat

s’asserena, vol prendre embranzida.