Veritat

E. B. Leighton

En un lapse de temps ràpid  entre feineigs

agafo llapis, full, vull arribar al meu centre,

macat, desfigurat, amb substància de dol,

transmutada natura tan lluny del broll del goig.

*

Així visc. Recupero l’energia vital

que vaig rebre just néixer i la deixo surar,

i tornen els colors, l’equilibri suau

que manté l’encanteri damunt la realitat.

*

Respiro més pausat, refaig de nou el pacte

amb altres elements, a més de la desgràcia,

així puc avançar, mig viure i estimar.

*

S’acosta l’univers i jo em sento al seu magma,

la tendresa apareix, pren peu la confiança,

però allò que és veritat és el dol que em dessagna.