Art

Enmig la xafogor

del meu país d’estiu

faig els camins sabuts,

el cos buit de carícies,

*

el meu estèril temps

posat damunt la pell

sota un sol que reclama

penombres d’una cambra,

*

sentits incandescents

i tot l’amor xopant-se

del miracle d’amar-se,

d’aquell art més roent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.