Escolament

Posted on 14 Setembre 2021 | Deixa un comentari

Han escolat l’encís

els llocs que he anat amb tu,

són ja només dolor,

horror de l’esfondrada,

amb el gruix del passat

amb tu, que m’embolcalla,

i va ventant el temps

clavant-me el ganivet,

aquell que tu empunyaves,

convertint-me en mortalla.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.