Monthly Archives: Octubre 2021

Respir

Plou tendrament

dins l’atmosfera blava,

cauen les gotes

en la claror subtil

damunt jonquills,

carrers tènues, arbrades,

xopant la terra

plena d’arrels nuades.

Deixen bassals

com miralls d’infinit

damunt els clots

de terres i voreres.

En la humitat

borrosa hi ha el respir

de tots els éssers

que avui vivim, delebles.

Diamants

Sol meu enlluernador,

tornes a la fi d’octubre,

tot el cel és un verger

i la terra resplendent

en respira els seus efluvis.

*

Com diamants a les fulles

són les gotes que van caure

ahir, en la tarda de pluja,

preses dins de la natura,

per la vida atresorades.

*

Transparència i formosor

que lluu sota el sol que inunda,

i deixa solatge espès

en l’espai oval i obert

de les conques que l’acullen.

Punyent nostàlgia

Torno a ser al tren sense amor que m’engrapi,

és així buida la remor de ma vida,

torna a ser estiu i per sort soc més lliure,

l’any passat era el de pandèmia infausta.

*

Tots els meus somnis ja pesen de l’edat,

m’he anat fent gran tal com anys succeïen,

un rere l’altre, i així el nostre velam,

espellofat, lluny de la jovenia.

*

Soc ben formosa dona de seixanta anys,

i no crec pas  tampoc que passi ara

un amor com quan en tenia vint,

iniciàtic, sender fet de miracles.

*

N’hi haurà prou amb aquest anar vivint,

amb els meus plans, i somnis, i viatges?

Pulsió d’amor mai no anorreada,

punyent nostàlgia d’aquell viure infinit.

Sense marca

Així jo vivia,

dies que rodaven

d’un octubre esplèndid,

tot temps sense marca,

el meu ésser làbil

a l’escena plàcida,

sense cap dolor,

sense passió,

agraint només

la llibertat dada.

Llums de la nit

Com m’agradava tenir una vida eterna,

amb quina fondària no se’m presentava,

com l’exposava per saber-ne els misteris,

la bellesa íntima que constituïa.

*

Les llums de la nit n’eren el presagi,

tot home de nacre un món oferia,

dens per endinsar-hi, i entrar al paradís,

mai més no sortir-ne. Fins lliscar en un altre.

*

No n’hi havia prou, de penetrar en un,

tants nois i tan tendres, tan amanyagables,

tan oferta pell d’amor condensant-se,

dins l’existir ardent, tant viure extasiable.

*

Vibraven de nit els somnis potents,

de camins cruixents, d’amors iniciàtics,

i d’immenses vides, totes començables,

el desig de viure fondament miracles.

*

L’enamorament màgic de la nit,

tot era possible, les passions salvatges

com se’ns van donar, també abandonar,

sense pal·liatius, l’encís perbocant-se.

Feriment

És aquest fred que comença.

que arrauleix la solitud,

que ho xopa tot de tristesa

*

en un  lloc desballestat

de sol pàl·lid impostat,

de suburbi a la intempèrie,

*

i cauen gotes amargues,

descoratjades, d’angoixa

i el feriment s’allargassa.

Tardor polida

Tarda radiant d’octubre,

ja màniga llarga al braç,

tota energia s’aviva,

llampurneja jovial.

*

L’aire net de fantasia,

encisada lluminor,

neixen noves alegries,

onegen en volior.

*

Vidres, miralls reflecteixen

la polida lluentor,

estació fetillera,

vivaç, colgant la llavor.

Dea mítica, la mar

Dea mítica, la mar,

que en el seu oneig predica

els mil·lennis reculats

submergits als seus abismes.

*

Passeja el seu remoreig

a tot l’orbe que acarona

amb el vigor musculat

dels corsers que duu a les ones.

*

Empelta’m amb la potència

del teu invencible viure,

tu que tant has intimat

amb l’ésser bo que en mi habita.

Mar malabar

Mar de crinera solar,

artista malabar que hisses

els teus cavalls fets d’onades

salvatges i incontenibles.

*

Mar brava que alces en mi

l’energia que gravita

dintre l’aire que t’empeny,

dens de fragància infinita.

*

Les gavines et festegen

colrades per la llum límpida

que al teu teixit s’expandeix

a totes ribes que arribes.

*

Mar de somnis palpitants,

seré com tu, espargint-me

entre el teu aire i el cel

quan traspassi aquesta vida?

Infinit crit

De nit records

que no són meus

van colpejant-me

a dins del somni.

*

Així de nou

una infantesa

del tot aliena

sofreixo i visc.

*

És tan sols plena

d’atroç angoixa

pel patiment

d’éssers, persones.

*

Un dolor antic

per tot el mal

de la infantesa

en mi inserit.

*

A casa meva,

d’un homenot

cruel, maleït.

Així ho revisc.

*

Nous escenaris

fan de suport

al cec patir

d’infinit crit.