Rodadissa

Em ve la música buidada de tot somni

d’aquests meus versos que jo voldria escriure.

Està esgotat el meu viure, no afina,

no rep l’embat de cap nova energia,

*

un transformar-me en matèria vibrant,

transparent, clara, remorosa, exultant,

solcant un món just desvetllat en mi,

trencant la rècula d’aquests infinits dies,

*

sense penar, però amb una rodadissa

feta de temps que es repeteix, que cau.

Del tot a punt n’és l’ésser meu serè

*

que empal·lideix dins quotidianitat,

sols l’alegria vull pel meu cos i fat,

tot vessant versos magnífics, musicats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.