Tenalla

Bé el cop de dalla

enmig del món tot plàcid,

esperitats,

ens tornem a abismar,

s’estreny de sobte

la tenalla que aixafa

la gola, el cor,

l’aire per respirar.

*

Torna a ser incert

cada puntal per viure,

hem de cercar

d’un arrap com surar,

i en tot esforç

gegant que se’ns genera

ja mig morim

sense tornar a renéixer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.