Perible

De l’última patacada

resto a terra ben macada,

amb la foscor que m’inunda,

plena de la indiferència

més temible, inhumana.

*

Sens respirar hàlit de vida,

en l’inframon aclofada.

Aquí resto, inamovible.

*

No puc lluitar més, perible

resto a terra anhilada.

Que m’escombrin amb la brossa,

sé que res vindrà a aixecar-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.