Rigors

Clocpiu aquest dia

de boira blavissa,

de núvols que escampen

sols malenconia,

de les flors que pengen

del passat estiu,

ja fosa la glòria

del sol a l’alçària

amb els rajos fixos

sense ni una màcula.

*

Així, amorfament,

un dia d’octubre,

dins de la tardor

d’un mes completat,

miro aquest meu món,

reflex del meu dintre,

anant cap a hivern,

caient en un cicle

que no alça els amors,

que enfonsa en rigors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.