Llum

Ve la llum

després la fosca nit,

com reneix

vida de la foscor,

del dolor

de viure en negre i gris,

un esclat

ple del més gran consol.

Tot comença,

s’organitza altre cop,

i fins pensa

que algú l’estimarà,

deficiència

d’escalf de tot amor

que en la nit

clama sense esperança.

Ara el sol,

creant grans lluminors,

tiba vida,

foragita tenebres,

acarona, delicada dolçor,

amb la mà,

i els éssers regenera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.