Daily Archives: 15 Novembre 2021

Esclafit

Un esclafit i s’impressiona

la meva foto a dins del giny,

com era antiga aquella càmera,

i com de jove jo, com de fràgil,

trenta anys enrere pel nord voltava

d’una Polònia en estat de mort,

jo apareguda, instantània, làbil,

com viatgera al confí del món,

i quant dolor no s’assolava

amb tot el pes feixuc, paorós,

no va esclatar la joia summa,

vaig escolar-me en rebuig d’amor.

Introbable

Em fascina a mi mateixa

la dona inabastable

que vaig ser trenta anys enrere

amb la potència de vida

alçada a la deu més alta,

sense l’amor que cercava.

energia imprescindible

mancant la qual, introbable,

tot i bella, m’he marcit.

Per res

Digue’m on se’n va anar

la nostra joventut,

la tendresa fragant,

l’ímpetu d’estimar-nos,

l’espiral d’aquells dies,

per mi els més intactes,

fent de tu única tria,

home absolut i astre,

vas penetrar en mi

fins dins el moll de l’os

modificant les cèl·lules,

que sens tu a penes viuen,

i m’he arrossegat

quaranta-dos anys més,

perquè viure per mi

per res paga la pena.

Temps de Polònia

Així em retrobo, temps de Polònia,

soc una noia que volta Europa,

plena de vida, d’etern anhel,

que viu la màgia no corresposta,

a qui rebrota la solitud,

figura fràgil al port alçada,

de Gdansk, drassanes, l’aire del nord,

gegant salobre sens mida humana.

*

De dia i nit ella s’escola

rebuig d’amor sol, absolut,

desolació com de postguerra,

país en coma, sang que flaqueja.

Hi ha una noia molt i molt jove,

per grans dolors ja assolada,

no sap encara coses terribles

que, escruixidores, li han de passar.

*

No sabent com, sobreviurà.