Temps de Polònia

Així em retrobo, temps de Polònia,

soc una noia que volta Europa,

plena de vida, d’etern anhel,

que viu la màgia no corresposta,

a qui rebrota la solitud,

figura fràgil al port alçada,

de Gdansk, drassanes, l’aire del nord,

gegant salobre sens mida humana.

*

De dia i nit ella s’escola

rebuig d’amor sol, absolut,

desolació com de postguerra,

país en coma, sang que flaqueja.

Hi ha una noia molt i molt jove,

per grans dolors ja assolada,

no sap encara coses terribles

que, escruixidores, li han de passar.

*

No sabent com, sobreviurà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.