Esclafit

Un esclafit i s’impressiona

la meva foto a dins del giny,

com era antiga aquella càmera,

i com de jove jo, com de fràgil,

trenta anys enrere pel nord voltava

d’una Polònia en estat de mort,

jo apareguda, instantània, làbil,

com viatgera al confí del món,

i quant dolor no s’assolava

amb tot el pes feixuc, paorós,

no va esclatar la joia summa,

vaig escolar-me en rebuig d’amor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.