Lluna d’or

A quarts de sis fosqueja

sobre els llums de neó

que estacions encenen.

Que immens el firmament,

petits els baixadors,

món reduït, l’humà,

i la lluna suprema

que s’alça solellosa

damunt tot el seu regne.

Ésser d’or resplendent,

magnificent, que embruixa

arreu on cau el vel

de la llum que traspua.

I es va fent i fent fosc

en una hora feixuga.

La lluna plena al cel

atrau el goig, l’anhel,

i el poleix i l’impulsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.