Corre el tren com si esperitat
tot tallant la tarda, la claror
d’un dels jorns de vespres escurçats,
quan el cel griseja ple de pluja.
*
S’alcen drets a la pell de la terra
boscos, cases, les posts d’enllumenat,
s’allargassen els raïls per on tresca
el viu tren, ja rectes, ja corbats.
*
I s’encenen fanals de llums antigues,
tot suaus, a estacions esteses,
se’n va el dia de mirada infinita
i en silenci brolla la nit serena.