Estacions esteses

Corre el tren com si esperitat

tot tallant la tarda, la claror

d’un dels jorns de vespres escurçats,

quan el cel griseja ple de pluja.

*

S’alcen drets a la pell de la terra

boscos, cases, les posts d’enllumenat,

s’allargassen els raïls per on tresca

el viu tren, ja rectes, ja corbats.

*

I s’encenen fanals de llums antigues,

tot suaus, a estacions esteses,

se’n va el dia de mirada infinita

i en silenci brolla la nit serena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.