Dia fumós de boira fosca,
el sol encara fa llum arran
la terra alçada dalt les muntanyes.
Sobre els turons s’estén en ram.
Cap a ponent el sol s’oculta
en densos núvols de fumarada,
a contrallum, negra i rosada,
hi ha un estret dit de línia blava.
I cau a pes l’obscur teixit
damunt la terra on som nosaltres,
s’avança el vespre d’un jorn finit.
No ha fruït ni un xic de tarda.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 