Tanmateix

Tot i la tarda de pluja
prenc el tren per Barcelona,
camí de somnis precisos,
de viatges a països,
converses de Nova York.

Que càlid pot ser trobar-se,
parlar de la ciutat íntima,
d’allotjament assequible,
visites imprescindibles,
Central Park com un clamor.

I l’estat de l’esperit
en aquesta urbs gegantina
de gent d’ètnies indicibles,
gratacels, mites, pel·lícules,
dels europeus el gran port.

Tanmateix, estimo més
el que és natura esplendent,
vida habitada, vivible,
que a nostra vida fugent
vessa la saba fructífera.