No-res

Sota quin signe vaig néixer o créixer
que arribi a aquest no-res,
a aquest cul de sac de solitud,
a aquest plor que és inútil que esclati.
Soc vella perquè no em requereix res
ni per ningú tinc sentit ni vàlua,
i el meu fill, que havia de ser un bastió,
crea un espai aïllant,
el seu punxó clavat,
que em força a anihilar-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.