El cel pur de desembre,
carícia suavíssima,
serenitat de temps
i el meu garbuix de vida
on sempre em cal tibar
i maldar a redreçar
en plena soledat
per tornar a l’equilibri.
L’aire fa olor de fred,
el nostre fred del sud,
escalfat pel gran sol
constant i irreductible.
Així vull ser, com ell,
forta i definitiva
davant les llevantades
que em somouen el viure.