És el matí
de fort sol i ombres
i un encís
com quan infants,
però em crema el pit,
fa mal l’estómac
pel terrorisme
que em va assetjant.
Em volen fer
fora de casa
o bé xuclar-me
en diners sang,
és la condemna
a què em sotmeten,
a què m’enfonsen,
tot i il·legal.
Tota l’angoixa
que duc al cos
bull, es contrau,
navega venes,
és un verí
d’àcida bilis
que fa cor agre
que fa el cor negre.
Per res no puc
resistir sola,
jo que per mi
vull la bellesa,
la pau més gran
d’aquesta terra,
clara alegria,
goig, descoberta.
Als meus amics,
gràcies immenses.