Lava encesa

John Collier

El nostre és
el regne de la mort,
on jo soc
un esclat de dolor,
i l’horror
de què s’ha de parlar
es sacseja
com una lava encesa.

Sols els ulls
penetrants de l’abisme
són el nostre
breu, estàtic contacte,
i entremig
passa l’inhumà aire
que em descarna
fins l’os i em petrifica.

Esglaons

Que antic que és el món
i jo, com soc d’ínfima,
com coneix el mar
que la vida fina,
ell que amb cada onada
gira un floc de temps.
Com és d’esplendent
el món on s’arriba,
com és de vibrant
l’amor que suscita
per tornar a engendrar
vida sobre vida,
eterns esglaons,
passeres rabents.

Sanguinoleig

Qui es pot inventar, així,
quan sagna per totes bandes,
una bomba en explosió
carregada de dolor
que dins la còrpora esclata.

I escriure és contenir els àtoms
-sanguinoleig abisal-,
desbravar-los, temptar un ordre
dins la destrucció que escombra
el seny, el teixit carnal.