Esglaons

Que antic que és el món
i jo, com soc d’ínfima,
com coneix el mar
que la vida fina,
ell que amb cada onada
gira un floc de temps.
Com és d’esplendent
el món on s’arriba,
com és de vibrant
l’amor que suscita
per tornar a engendrar
vida sobre vida,
eterns esglaons,
passeres rabents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.